El moviment espontani ens ha format en la gestació, ens ha fet néixer, créixer i ens manté vius.
Mitjançant espontanis moviments interns i moviments externs realitzem les nostres funcions vitals i expressem la nostra vida.
Quan les exigències de l’entorn, el condicionament o la inhibició ens impedeixen manifestar-nos, no podem realitzar el nostre moviment espontani, acumulem la vitalitat inhibida i el nostre organisme s’afebleix.
El bloqueig persistent del moviment extern repercuteix en el moviment intern causant el trastorn físic i el malestar psíquic: la pèrdua de la salut.
Quan el moviment espontani cessa, la vida s’extingeix.